127 paraules
Sense saber com, l’Arnau es va
trobar assegut a taula al costat del rei Jaume I. Mig meravellat, mig atemorit,
escoltava i callava. Com que tothom menjava i sentia un rau-rau al ventre, va
agafar el braó de xai que tenia al davant i hi va clavar queixalada sense
deixar de parar atenció al que deien el rei i els cavallers. I així va saber que acabaven de conquerir l’illa de
Mallorca i que pensaven repoblar-la amb pagesos de l’Empordà. En sentir
anomenar l’Empordà, va recordar el seu poble i la seva família que el devien
esperar per dinar. Sobtadament va sentir que es convertia en una bola d’energia
i, gairebé sense transició, entrava a casa seva tot dient: «Em sembla que avui
no tinc gaire gana»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada